Poemari Mans (en procés)

Poemari Mans (en procés)

Tancada

microrelat: Tancada

A terra hi ha unes formigues que s'estan menjant el meu pa, les llavors de la meua tallada de síndria... Al cel un martinet creua l'estany i s'estremeix de veure'l volar tan decidit cap a les aigües estancades i minúscules de la badia. Tot desprèn una virulenta solitud en aquella cantonada silenciosa del món.

Mentides

microrelat: Mentides

Pertanyia a una espècie omnívora, tot s'ho anava empassant. Devorava paraules, estructures, imatges, records, gemecs i xuclava les ferides més endanyades, més doloroses. Portava els comptes de totes les síl·labes mortes arran dels llavis febrosos de tantes confessions.

El que escrivia havia pres un cos ple de vida, però només es respiraven somnis sense ànima, sense esglai... Havia estat tan ingenu que es creia que la literatura parlava de la seua vida... La literatura era una fal·làcia esperpèntica i caricaturesca d'una vida que mai havia esdevingut. Quina bestiesa haver de llegir tantes mentides!

Arbre

microrelat: Arbre

Si us hagués de dir per què ploro, caldria que sabéssiu que des que naixem gemeguem per vindre en aquest teatre de malalts mentals. Només els arbres són humils. Quan la rosada fa un gest de tendra carícia, deixen anar un parell de brots que insinuen dues fulles tímides i lleugerament espantades. I, quan el mestral s'enfureix sense cap motiu amb les seues branques, vinclen el tronc en la mesura que els és possible per fer més lleuger el dolor de l'embestida. Després els veureu tan serens que sembla mentida que hagin patit i gaudit tant en aquesta vida.

La lenitat dels dies

microrelat: La lenitat dels dies

Des de la finestra em sorprenen les corbes sinuoses dels camins que marquen uniformement les vides dels hòmens. Tot és tan previsible i establert... Res del que ens pot causar alegria pot esdevenir real i, si ho és, triga tant que acaba sent un triomf nostàlgic i trist, carregat de fracassos i cansat. L'esperit es dilueix amb la lenitat dels dies que van perdonant les nostres faltes amb un desmenjament rosegador. Potser Déu és així de tediós, tediós com la pluja d'ahir a la tarda, no ho podem saber...

Inclassificable

micropinió: Inclassificable

 

 

Conec, de fa poc, un senyor escriptor molt culte, però sovint es fa passar per un tronxo de col. Se li dóna bé fer l'enze fent veure que no s'assabenta de res  i sincerament li importa un rave que te n'hagis adonat, d'això. Un dia li vaig sentir a dir que mai t'has de prendre massa seriosament a tu mateix, és la pitjor cosa que pots fer davant la resta perquè, si algú nota una espurna de visió magnificada, desequilibrada i excessivament enamorada del teu ego, llavors has begut oli, company. La saviesa de J.M.B. precisament li ve d'aquest posat sorneguer que li permet fer la seua vida sense qüestionar la de la resta. Inclassificable.

Llàcoves

microconte: Llàcoves

La humiliació m'envaí de cop. M'havia equivocat tantes vegades en aquesta vida; havia valgut la pena passar tantes i tantes hores davant dels llibres? Em repetia que una memòria que transita entre llàcoves no és vàlida per resoldre cap qüestió d'envergadura. L'únic consol que em resta és pensar que la vanitat d'esperit, la fe infal·lible i la veritat absoluta són pròpies del dimoni.