Un test

microConte: Un test

Alison Bechdel dibuixa en una taula de roure que no té gairebé marques a sobre. Bechel sembla un home amb aspecte femení o una dona amb aspecte masculí?

Alison està dibuixant dues noies de còmic que parlen al porxo d'una casa que sembla més un bungalow que no pas una llar:

- Fa vent i m'agrada.

- A mi també.

- Volen plàstics i els arbres lluiten per no desarrelar-se.

- Tot es torna més gran i proper amb el vent, t'has adonat?

- Sobretot, proper... L'altre dia vaig haver de sortejar amb el cotxe una cadira de fusta que semblava sempre tan distant a la terrassa del costat que em feia sentir molt desgraciada. Aquest matí semblava embogida i havia perdut aquella actitud hieràtica i prepotent que tant em neguitejava.

- Potser el vent l'ha torna boja?

- Una cadira no es torna boja només pel vent, ha d'haver alguna cosa més...

Amor de pluja

microConte: Amor de pluja

Avui el cel està especialment atractiu: núvols escabellats, blau difuminat però de contorns violents que et fan mirar. Avui me'l menjaria a petons aquest cel perquè mostra un caràcter de voler esclatar i dir-ho tot a través d'una pluja que cada vegada es fa més desitjable i irritant .

Reina de carnaval

microconte: Reina de carnaval

La rutina torna la vida molt previsible. Com aquelles pel·lícules plenes de tòpics. Com els poemes vanitosos que volen ser originals i artificiosos. Però, la vida és llesta com la fam i a voltes ens sorprèn i apareix disfressada de reina de carnaval i ens deixa bocabadats.

Sylvia Plath

microconte: Sylvia Plath

Saber estar sol és un art, tot pot esdevindre un art: fer marges de pedra, clavar una pilota a la xarxa, llaurar la terra, fer fermalls de feltre i escurçar la vora d'uns pantalons... Però el que realment faig bé és estar sola. Ho faig tan bé que la casa s'omple d'una olor com de pastís de brossat amb la base de galeta triturada barrejada amb mantega. Deu ser que tinc una vocació per estar sola igual que Sylvia la tenia per morir.

Quadres

microconte: Quadres

La por ve d'una sola cosa i és vella, molt vella. Em ve des que el sento que s'allunya. Cada vegada que ens separem noto com si perdés algun fermall o penjoll difícil de recuperar. Cada vegada que em perdo aquells trossets de la seua vida, tinc la sensació que també perdo trossets de la meua. Sé que arribarà un dia que seran fragments molt petits, com aquelles figures geomètriques de Piet Modrian que cada vegada van minvant. El dia que ja no em trobi en aquell quadre, aquell mateix dia esdevindràs un home i jo hauré començat a morir dintre del quadret més minúscul, fill meu...

Cosir versos de crep

microconte: Cosir versos de crep

Vaig fer un curs de patronatge. És apassionant: tot de peces que no tenen res a veure amb una mànega o un coll. Les pinces del pit, la gaia de la faldilla, el trau brodat, la trinxa dels pantalons, les tapetes de les butxaques... Després l'embastat i la separació dentada dels punts blancs sobre el guixat. El muntatge i finalment el sobrefilat ben polit...

Quan em miro a l'espill veig una bruseta de crep que té la caiguda d'un vers lliure decasíl·lab.

Converses felines

microconte: Converses felines

No em porto gens bé amb el temps i sovint em quedo a casa, solitària. No tinc calma, només el vi me'n dóna i també la conversa i la companyia d'aquell gat mandrós que sovint puja pel forat del pati de llums.