Relat: Provetes voluptuoses
Meryl sosté la seua copa de cabernet-sauvignon mentre prepara unes quantes verdures per fer-les al vapor. Meryl s'envolta de pocs objectes, la casa és diàfana i de decoració austera. Algú maliciós podria advertir cert regust masculí en tot el que l'envolta. El marbre de Carrara de la cuina i la fusta de faig americà del mobiliari de la sala reina de la casa combinats amb un ampli sofà de cuir i peces molt icòniques s'encarreguen d'assentar una personalitat expressament fèrria i càustica.
És una dona extremadament crítica que us pot semblar fins i tot arrogant. Avui he quedat per dinar amb ella i he de ser curosa amb tot allò que escolliré perquè sé que és exigent en excés i una sola errada en algun comentari o en algun gest pot portar-me directament al buit. Sé que fa temps va perdre la voluntat de ser diligent en les relacions humanes i no perd temps en allò que la fereix o que simplement li esdevé incòmode.
Li molesta que parli dels meus fills en termes de lloança excessiva i evito entrar en detalls quan em pregunta per ells. Un "estan bé" i algun petit detall com que el gran ha publicat un poemari que no li dóna gens de benefici per viure i que la petita amb prou feines sosté el seu negoci relacionat amb l'hípica són suficients per satisfer-la i pot comentar amb franquesa cínica que ja va fer bé de no tindre descendència. Vist el seu entorn està clar que l'avorreixen les exageracions i el fet de deixar passejar aquella gata silenciosa amb aires d'erudició selectiva per l'estora del saló em convenç que la Meryl necessita ben poques coses i ben pocs elogis per sobreviure.
De tota manera, sembla que encara estalvia un raconet de paciència per convidar-me a casa a l'hora de dinar. Fa anys que repetim aquest àpats i ens acabem de reafirmar cadascuna en la seua vida. Em comenta l'estupidesa de Tim però l'admira per ser honest quan afirma que les dones som les culpables d'impedir l'avenç de la ciència de la investigació. Els laboratoris són zones recloses i la pulcritud de les bates blanques intensifiquen els rostres dels científics, en concret, la zona dels ulls. Els moviments de les mans interactuant amb les provetes poden ser motiu d'un encís no desitjat i això, segons Tim, frena la rigorositat i l'eficàcia dels resultats.
Jo em guardo que tot això són collonades i misèries masculines. Considero que els homes sempre porten la pistola carregada i sovint es posen contents, excessivament contents, de retrobar-nos i el seu problema és que no ho saben dissimular i no discriminen els espais per atendre les seues necessitats. Si Albert li prohibí a Mileva, la seua primera muller, que s'acostés a la seua taula de treball era per por que fóra ella la que descobrís els principis bàsics de la teoria de la relativitat. I si James, premi Nobel, no hagués compartit laboratori amb Rosalind, el misteri de la doble hèlix de l'ADN encara estaria per resoldre.
M'acomiado de Meryl amb dos petons de cortesia i, en un breu punt de distracció, abans de creuar el llindar de l'elegant porta d'estil industrial, li dedico una mirada de desaprovació a la gata elitista tot apartant-la amb una lleu puntadeta de peu d'entremig de les meues cames. Aquesta fugaç actitud esdevé la meua petita venjança per no saber trobar la manera de reprovar la rocosa relació de la Meryl amb aquell científic estúpid i misogin a pesar de ser un Nobel.
