Relat: Dissabte
Es troba ajaguda a sobre de la banda esquerra del seu cos. Obre els ulls i només veu els dígits fosforescents del rellotge digital que marquen les 7:43 i fa un salt memorable de cor i de cames. No segueix la rutina matutina i es dirigeix amb ira continguda a l'habitació del seu fill, obre i li etziba que són tres quarts i que no ha sonat el despertador, que s'ha d'acostumar a posar-se'l i que ja no arriba a temps a l'institut. Torna a l'habitació per veure si l'hora que li ha remarcat al xiquet és efectivament la que li ha dit. Pensa quin horari té els divendres. Arriba a l'habitació i s'hi sumen tres minuts més: impossible dur pressa i arribar a temps. De sobte, cau en el compte que no hi és el seu marit al llit i també veu un borrissol de cabells rossos sintètics de nina davall del llençol. Llavors no és divendres, els dies que el seu marit viatja i marxa de matinada són dimecres i dissabte. Decideix que és dimecres i torna a rebobinar l'horari de dimecres. De cop i volta s'asseu abatuda als peus del llit, li ve al cap que és dissabte i que té el dia lliure i els xiquets també. Torna a l'habitació del noi i es disculpa avergonyida, li diu que continuï dormint que és dissabte. El noi s'havia despertat amb només un ull incrèdul però ara a penes sent les disculpes de la mare i ella li entreveu un son dolç i llunyà.
Es prepara l'esmorzar i assegura al bloc Maragall el dia real, sembla que encara no s'ho creu. Al seu pare li passa el mateix però tots els matins.
Avui no rentarà, consulta el mòbil, el correu i el bloc de l'institut i afegeix dos entrades més: una sobre bombardejos i l'altra de fotopoemes. Truca a la mare i li pregunta si ha de fer de taxista del pare, a la mare li tremola la veu i se sent la veu excessivament alta de la tele. La mare no li diu però comprèn que cal anar amb una mica de pressa, el pare ja no s'aguanta a casa.
Prepara l'esmorzar als xiquets i avui deixa que la petita es triï la roba. La tria i a ella no li agrada la combinació, li suggereix alguna idea, com sempre ella l'accepta. Marxa amb pijama camuflat a sobre de la jaqueta al pàrquing i puja a l'ascensor. Li entra una tímida nàusea quan sent l'olor del yorkshire del veí que té aquelles ungles d'àguila esgrogueïdes, no sap si per l'olor de gos humit o per les garres de l'home.
Arriba a casa els pares i el passatger encara no està preparat, l'espera amb el cotxe engegat i surt la seua mare sense dents, el seu parlar estrafet i enfesolat la posa trista i també veure els gestos de menyspreu per la vellesa del pare.
Fan el camí de tots els dies i porta música clàssica al cotxe, la qual cosa encara els fa restar amb més silenci. S'eixoriveixen en trepitjar una banda rugosa que no s'esperaven prop del tanatori, l'ensurt els serveix per parlar de l'ensurt de la banda rugosa. Arriben davant la porta de la finca: fi de trajecte. La porta rovellada sembla que espera que algú la pinti. La finca del costat és plena d'herbes silvestres i de gats, es veu deixada.
Torna a casa i decideix anar a la perruqueria, després de deixar la petita a l'aula de flauta travessera. Li fa un resum a la perruquera de tot el que li ha passat fins llavors i comença a llegir el llibre del seu homòleg en narrativa La intimitat de les bèsties, no es pot concentrar.
Avui l'ha pentinada bé i fins i tot li ha depilat les celles, li queden bé. Però es veu la pell esgrogueïda i li demana un poc de maquillatge.
La seua mare està amb ella, també s'ha pentinat. Sembla una senyora de capital, estrena sabates i els cabells blancs la fan més interessant, sempre porta alguna cosa beix, avui també.
Van juntes a la benzinera i també a la peixateria i al mercat de roba i la mare només repeteix que avui fa molta calor. A pesar de la calor, es compra una jaqueta texana comodíssima, però avorrida.
Ja és hora d'anar a buscar la petita i la mare s'entreté comprant rosers. Li sap greu fer-li portar pressa en dissabte i es punxa per la pressa amb un roser, no li surt sang però la punxa li ha deixat una marca rosada que conviu amb les taques marró que ja fa temps que la mare té a les mans. A ella li comencen a sortir, vull dir les taques marró.
Van a buscar la petita que s'ha volgut esperar a la perruqueria i després van a buscar el pare. La mare rondina perquè no s'ha canviat el jersei, ella pensa que rondina perquè no pot canviar res del que li passa.
Fa un bon dia i decideixen anar a fer un vermut. La petita els fa riure de valent perquè imita molt bé la seua mestra. Fan croquetes de pernil, cervesa i algunes coses més.
Han de marxar, és tard i encara no han dinat. Quan pugen al cotxe la mare comenta que el dissabte ja és passat i la menuda li replica que encara queda tota la tarda, l'àvia insisteix que per a ella ja s'ha acabat, la petita no vol aclarir-ho un altre cop.
Els deixen a casa i elles encara tenen temps d'anar a comprar el diari i aigua al súper. Ja no se sorprèn de trobar ningú conegut, encara li queda tot el dissabte per explicar-li al seu home el que ha fet dissabte al matí.
