Converses felines

microconte: Converses felines

No em porto gens bé amb el temps i sovint em quedo a casa, solitària. No tinc calma, només el vi me'n dóna i també la conversa i la companyia d'aquell gat mandrós que sovint puja pel forat del pati de llums.

Febre

microconte: Febre

La febre no l'abandona des de fa un mes. El seu amic Greco ja no s'asseu amb ell i prefereix estar amb aquell poca-solta de rialleta de conill del Lunco. La febre persisteix cada vegada que ha de tornar a l'escola perquè el Greco no li dedica gens de temps i sembla que aquells espais que compartien s'han difuminat com la pantalla de l'ordinador quan se li exhaureix la bateria.

Es nota amb dècimes i ha filat que cada vegada ells dos són més iguals: miren igual, se'n riuen igual i han acabat per no fer res tots dos. Tot igual. Quan hi pensa, la febre li puja considerablement i, si s'hi concentra, de vegades el cor li fa com una mena d'espetec al centre mateix que sembla un tret de pistola sec. Li dol que  el Greco ja no vulgue compartir cap hora amb ell i sembla com si l'amic d'abans l'haguessen sacrificat i darrera el pupitre només es troba la cara dos conills riallers que li vénen ganes d'escanyar i posar-los a la pica cap per avall.

Un llibre

microrelat: Un llibre

Amb un llibre es poden fer moltes coses... Li'n vaig deixar dos a un amic i crec que ell se'ls ha quedat com a penyora o amulet, es pensa que li donen bona sort. Li'n vaig comprar un a una amiga especial i mai trobo el dia de desprendre'm d'ell, ajornem la trobada i jo he fet una cosa gairebé pecaminosa: l'estic llegint a estall barat a endarrerir el dia de la trobada. No ho he fet per dolenteria o gasiveria, simplement ho he fet per vanitat: vull fer-li tot de comentaris del llibre abans que me'ls faci ella. Un llibre pot servir per escriure una dedicatòria per als que més estimes i també pot servir per a desenganyar-te, pensar que no serveixes per fer literatura perquè n'hi ha de tan acurats que no hi ha ni rastre de l'artifici d'escriure. Llegir llibres tan sublims et produeix una felicitat immensa i a la vegada et fan sentir molt desgraciada perquè mai arribes a escriure d'aquella manera que sembla que es va extingint.

Geisha

microrelat: Geisha

Té la cara inflada del somni profund. Els cabells esbullats i la mirada buida. Una dutxa pot traure la capa de greix del somni malaltís que li fa difuminar tota la seua vida i la converteix gairebé en una bola feta d'alè de mona, en pluja de confeti de color argentat... Al matí, a pesar de no poder articular cap discurs raonable a causa de la veu de cassalla que se li queda com empastifada a la llengua, guspiregen amb desmesura aquells ullets ametllats que li donen un aire de geisha decepcionada i solitària.

Converses inútils però genials

microconte: Converses inútils però genials

Havia tornat del viatge de Londres i la petita Nur li explicava entusiasmada tots els llocs que havia visitat: Hyde park, el parlament anglès, l'edifici Gherkin i davant l'església de santa Margaret Lothbury, London bridge... 

Es va anar desinflant pel  poc entusiasme del seu interlocutor. Al principi creia que ho feia per maldat i enveja però el Nil escoltava sense curiositat perquè tenia un pensament molt propi que s'autogestionava de manera íntima i personal. M'escoltava amb les orelles però tota la resta de la seua persona estava pendent de tot el que hi havia al seu voltant. Us heu preguntat mai per què ens envolten tantes converses inútils?

Tan bon punt pogués anar-hi ell, deixarien de ser punts borrosos i sense llum.

Models

microrelat: Models

A Victòria no l'enganyen, ella que ha suportat tones de patiment. El dolor t'inhibeix del desig de posseir coses i això et torna intocable. Ja no té necessitat de parlar, l'eloqüència dels ulls i dels gestos ha estat suficient per alliberar-se de Testino i els seus flashos infernals.

- Em passava el dia amb mal a les barres, els xiclets m'ajudaven a empassar-me la fam. Maleïts els flashos de Testino i les excentricitats de Chanel!

Quina gràcia té fer de model amb uns sostenidors negres dos talles més petites de les que gastaries, en un estat normal, davant la Torre Eiffel?

El maleït artista vol copsar la bellesa a través del meu cos llargarut i malaltís i no sap que als matins la gent que hauria de veure  l'anunci en mides colossals passa adormida fins al final del trajecte del metro parisenc.

Serpentines

 microrelat: Serpentines

Aquella nit volia somiar perquè era l'única manera de retindre allò que fugia cada vegada que despertava i es creia que aquella delicadesa era només un pensament eteri com una serpentina que no tenia temps de volar més enllà d'un núvol malgirbat. 

Allò més cobejat mor quan deixem de somiar i, quan deixem que fregue el sòl i s'arrossegue en l'asfalt més irrespectuós, llavors es perd el delit del somni i tot pren un cos i un volum massa concret per poder tornar a enlairar-se com aquella serpentina fràgil.